miércoles, julio 26, 2006
Vaig tornar a mirar l'Aleix
Baixava per Sant Francesc parlant de qualsevol cosa. I el vaig veure a Prat de la Riba, i em va veure a Prat de la Riba, i ens vam mirar. Va ser només un segon. Vaig sentir un llamp a l’estómac. Corregeixo: Vam sentir un llamp a l’estómac. I ens vam mirar dues mil·lèsimes de segon més, sobtats i espantats. Va esclatar el primer coet, d’aquests que porten focs d’artifici. Vam mirar al cel, i ens vam sobtar i espantar. Vam girar el cap ràpidament, cap a un altre lloc. Vam deixar de veure’ns a Prat de la Riba, jo carrer avall i ell, quiet.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Cobarde
¿Abandonas la Resistencia?
Aleix es troba leix (leix: nuevo término catalán para denominar la distancia física de "lejos" y, a la vez, "cerca" en alma).
Publicar un comentario