miércoles, julio 26, 2006

Vaig tornar a mirar l'Aleix


Baixava per Sant Francesc parlant de qualsevol cosa. I el vaig veure a Prat de la Riba, i em va veure a Prat de la Riba, i ens vam mirar. Va ser només un segon. Vaig sentir un llamp a l’estómac. Corregeixo: Vam sentir un llamp a l’estómac. I ens vam mirar dues mil·lèsimes de segon més, sobtats i espantats. Va esclatar el primer coet, d’aquests que porten focs d’artifici. Vam mirar al cel, i ens vam sobtar i espantar. Vam girar el cap ràpidament, cap a un altre lloc. Vam deixar de veure’ns a Prat de la Riba, jo carrer avall i ell, quiet.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Cobarde

Anónimo dijo...

¿Abandonas la Resistencia?

De trapillo dijo...

Aleix es troba leix (leix: nuevo término catalán para denominar la distancia física de "lejos" y, a la vez, "cerca" en alma).

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.