martes, noviembre 25, 2008

Somiant desperta

Encontré este texto en un dossier de Catalán de 6º de primaria. Está datado el 1 de abril de 1998. Podría ser mi opera prima en cuestión de narración en primera persona. Me hizo una ilusión terrible encontrarlo. El original está en catalán, abajo la traducción.


Tombada a la platja, sobre una tovallola, moltes coses se m'han passat pel cap: somnis, imatges.

De cop i volta he obert els ulls i he vist tot un cel blau plé d'ocells que volen.

M'he imaginat que jo era un d'ells, i des d'allà dalt, tota una platja plena de nens jugant i banyant-se.

He seguit volant i tot era mar. De tant en tant veia un vaixell que s'enfonsava: "adéu, vaixell".

Desprès m'he adonat que estava tombada a la platja, sobre una tovallola i somiant desperta. Quina pena! m'agradaria ser un d'ells, però mai ho aconseguiré.


--

Tumbada en la playa, sobre una toalla, muchas cosas se me han pasado por la cabeza: sueños, imágenes.

De repente he abierto los ojos y he visto un cielo azul lleno de pájaros que vuelan.
Me he imaginado que yo era uno de ellos, y desde allí arriba, toda una playa llena de niños jugando.

He seguido volando y todo era mar. De tanto en tanto veía un barco que se hundía: adiós, barco.

Después me he dado cuenta de que estaba tumbada en la playa, sobre una toalla, soñando despierta. Qué pena. Me gustaría ser uno de ellos, pero nunca lo conseguiré.